-
Titolo
-
Vita di Sant'Antioco, medico e martire
-
Data di inizio
-
1890
-
Livello descrittivo
-
Unità documentale
-
Livello superiore
-
Unità archivistica
-
Titolo originale
-
Vida de Sant Anthiogo, metge y martir
-
Data topica
-
Barcelona
-
Ambiti e contenuto
-
Contiene copia di una relazione redatta a Cagliari in data sconosciuta (XV-XVI sec.) sulla vita e il martirio di Sant'Antiocco da parte dell'imperatore Adriano.
-
Segnatura o codice identificativo
-
VC/2626/33
-
Consistenza
-
29 H.
-
Caratteristiche materiali e requisiti tecnici
-
Cartacceo
-
Lingua
-
Catalano
-
Condizioni che regolano l’accesso
-
Libera
-
Condizioni che regolano la riproduzione
-
Libera per fini di studio
-
Trascrizione
-
Cat
Biblioteca Catalana Popular//
Vida de sant Anthiogo Metge y Martir//
Advertiment del editor
D'aquest llibret, compost á la illa de Sarde/nya en lo segle XV, se'n feu, en la segona mitat/ del seguent, una edició popular de dotze planes/ en quart á dues columnes, sens foliació, lloch,/ any ni nom d0impressor y ab l'estampa y escuts/ que hi reproduhim. Lo sol exemplar que se'n/ coneix pertany al Archiu de la Curia Esclesias/ tica de Cáller, en qual ciutat degué estamparse,/ y qual obreta havem pogut veure y copiar/ mercè á la amabilitat del canongue archiver,/ Dr. Lluch Canepa y al zel de D. Eduart Toda./ Sa Singuar raresa, lo desig de conservar la / piadosa llgenda (que no's troba incosa en/nostres Flos Sanctorum) del sant metge qui / dona onm á una de les illes, en altre temps / catalana, y la pur esemps de que se perda est/ testimoni inesperat que surt á demostrar, una / vedada mes, la ferma unitat en que per tot / arreu se mantigué nostre antich llenguatge, / nos han mogut a reestamparla en la present / edició, en obsequi dels triats devots de sem / blants curiositats bibliográfiques./
M.A.//
Esta es la vida/ y miracles del bena/venturat sant Anthiogo/ novament corregida/ y estampada//
En nom del fill de deu / e de la sagrada Verge Maria, e de tots los Sants / Apostols, e del benaventurat sant Anthiogo, e / de tota la cort celestial triumphant: comensa / la passio del golrios martir sant Anthiogo en / lo modo seguent.
Regnant lo impissim e crudelissim Adria / Emperador, adorador de les ydoles: e / essent en les parts appellades Maurita / na, ordena que en qualseuulla loch fossen tro / bats chrestians fossen forçats de sacrificar e ado/rar les ydoles. En aquex temps fonch un nobi/lissim ioue chrestia appellat Anthiogo, lo qual / creya en Iesuchrist, e per la lahor e honor del / nom de Crist nuncha iames cessa de preycar e / evangelisar la paraula divina: lo qual Anthiogo / per gracia del Sperit Sant fonch magistrat en / lart de medicina, no dant lo seu enteniment a / coses terrenes, mes tant solament a les coses // celestials; faent inides cures a les animes a / lahor e gloria de nostre Senyor Deu Iesucrist; / extirpant vicis e pecats, axi com se pertany de / metge spiritual. E axi la sua fama fonch scampa/da per les parts dessus dites de Mauritana, com / de sant Paulino bisbe, companyo de sant Lucha / evangelista. E com los gloriosos martis sant / Cosma e Damia foren metges, axi lo benauen / turat sant Anthiogo en lart de medecina fonch / dotorat e no demanaua premi ni paga a nigu per / sos treballs; ans curava e tots per amor de Deu / a honor e gloria del seu sant nom; per la qual / cosa lo benaventurat sant Anthiogo procehia / en lo divinal e celestial amor, e aumentava en / gran honor e fama en moltes virtuts de bones / operacions. E anant lo benaventurat sant Anthiogo en les parts de Calatra e de Paciocra/ preycant lo nom del ver Deu Iesuchrist; e ve/hent lo poble gentil lo amor e la fe e la veritat, / lo animo e confiansa del glorios sant Anthiogo, / e per los miracles infinits que faya en virtut de / nostre Senyor Deu Iuesuchrist molts se conver/tian a le fe chrestiana e dessayan les ydoles /
En aquell temps vench en hoyda del empe / rador Adria, crudelissim, que lo benaventurat / sant Anthiogo precava lo nom de Iesuchrist e / donava molta salut e virtut al poble; e lo dit / emperador Adria hoynt aquestes coses fonch / molt yrat, e feu venir los soldats e manals / que sant Anthiogo fos presentat devan ell.//
E com fos presentat le feu lo senyal de la / santa creu alsant les mans al cel, e ab perfeta / pensa seu oratio a Deu dient: gloria sia a tu, / Senyor meu Iesuchrist qui sempre fores glorios / en los teus sants e mirable en totes les tues / operacions, qui a tots dispons, e governas lo / univers mon: Gracies te done que te es dignat / de ser me venir en aquest loch en lo qual vull loar e publicar lo teu sant nom en presencia de / tots los chrestians e del poble de la terra. O / Senyor Iesuchrist, tu diguist als teus dexebles: Quant sereu devant los reys e princeps no vu/llau pensar lo que deveu parlar. Senyor meu, / tu est la mia esperaçna, exaudex me e haias mi/sericordia de mi, e liura a mi servidor teu del / costat del demoni e de son fill Adria crudeli/ssim.
E fet que hac la oracio lo benaventurat / sant Anthiogo, lo dit emperador Adria ab gran / yra dix a sant Anthiogo Com has nom? Ref / pos sant Anthiogo segons que li fonch imposat / lo nom en lo babtisme, e dix: Anthiogo me / appele. Adria li dix: Est tu sevent o franch/Respos sant Anthiogo: yo so servidor de Iesu/christ, altre deu no conech. Respos Adria: ¿Has/hoyt lo manament o decret que avem ordenat,/ ço es que aquell que no adorara los Deus no/stros, per diversos torments e penes han esser / morts? Respos sant Anthiogo: Ya he oyt lo teu / manament lo qual es foll e per no res lo tinch // Adria dix: Per salut de be publich me ha pla/gut aço manar. Respos sant Anthiogo: O stul/tissim tiran, quina salut speras de aquexos deus / los quals son cechs e muts, que ni e ells matexos / ni a altri no poden aiudar? ¿Per que est tan ob/cegat? Dix Adria: Dexa anar aquestes supersti/cions de paraules: adora los deus los quals los / reys de tot lo mon adoran. Respos sant Anthiogo: yo tostemps e continuament ador e sa/crifich e lohe ab sacrifici Deu lo Pare, lo Fill, e / lo Sant Spirit, los quals son tres e es hun ver Deu: e les ydoles tues cegues, sordes e mudes, / setes de or e de argent e de pedra e de lenyam, / meynsprehe yo axi com lo fanch que calcigue, / e axi los tinch yo propiament: dels quals lo / profeta David diu: Simulacra gentium, ço es / les ydoles de les gents, de argent e de or fetes / per mans de homens, han bocha e no parlan, / han hulls e no vehen, han orelles e no ohen, / han mans e no palpen, e en fa gola no engo/lexen: semblants son a aquells qui les fan e a / aquells qui confian en elles./
Adria entent aquestes paraules fonch fort/ment yrat e dix: Anthiogo, aquestes paraules / son vanes e de poch profit: dexa aquex parlar, / perque si tu no vols prestament sacrificar, prest / sera fet lo teu castich. Respos sant Anthiogo: / Sacrificha tu los teus deus los quals no cone / xen Deu; yo no adorare altre Deu sino aquell /quen ha fet lo cel e la terra e la mar, e totes // aquelles coses que son. Los deus de vosaltres / son insensibles e turpissims demonis, los quals / entran dins les statues e ymages e fan burla de / vosaltres, eus tenen e vos ligan e portan vos ab / ells a eternal amnacio. E de aquexes vanes / statues e ymages un Philosof notificha e diu: / Si fossen vertaders los vostres deus ¿per que son / fets de pedra e de mans de home? ¿com pot / esser ver Deu la cosa seta artificiosament de pe/dra e de lenyam?
Adria oynt aquestes coses mana que fos penitat / e ligat sant Anthiogo en un petge de fust, e / fossen posades lanties ardents prop de la carn / de sant Anthiogo. E essent lo benaventurat sant Anthiogo estes en lo dit petge seu oracio a Deu, / dient: Senyor meu, hoges me, exaudex me, e / haias misericordia de mi segons lo iudici e be/nediccio del teu sant nom: les obres mies e / coses mies ses les anar a ton plaer, e que no sian / senyoraides de iniustitia: defen me, Senyor, de / les calumnies dels crudelissims homemns, per / manera que pugam observar los teus mana/ments. E com hac finit la oracio sua se alegra, / e fonch clarificat de gracia e de consolacio spi/ritual sense ninguna dolor ni sentiment de torments. E vehent los carnicers e circunstants la constantia e virtut de sant Anthiogo, comensan / ab gran veu a dir: Gran Senyor es lo Senyor /dels chrestians, lo qual los iueus ab flagells e / torments mataren, perque aquest dels torments // que ly fan nou sent, me sconstant e ab maior fervor persevera en la sua fe.
Vehent aquestes coses Adira, e esser tots con/fusos sos ministres, e lo glorios Martir no aver / mal ningun, ans stant alegre e ab gran gloria en / mig delts torments, crida una gran veua dient: / per la salut dels Deus meus molt est, Anthiogo, / gran mestre en la art magicha, que ab los teus / mals artificis de la flama e del torment del foch / te es liurat. Respos sant Anthiogo: O crudeli/ssim tiran, no es vana ni diabolica art, ans divi/nal providencia que lo Senyor meu Iesuchrist / al servidor seu se es dignat de socorrer li de la / sua gracia per ço que la sua gran virtut sia co/neguda en la tua malvada entencio, e que te / puscas convertir al teu creador. Respos Adria: ¿Donchs del teu deu me faras romandre confus? / Respos sant Anthiogo: Tu e tots aquells que / seran adherents a la tua voluntat Iesuchrist / los confondra: e digua lis que fins tants que a la sua / fe fereu convertits stareu en eternal damnacio./ Adria dix: Abans que tu me fassas confondre, / yo te fare morir a mala mort. Respos Sant An/thiogo: de les tues menaces poch men cure, / fe ço que tens de fer, perque les penes e tor/ments ab que tu me fas morir, a mi son alegria / e consolacio. Adria dix: ¿Donchs iat pensas que / lo teu Deu te puscha liurar de les mies mans? / Respos sant Anthiogo: Yo confie e fermament / crech que lo Senyor meu Iesuchrist dels tor//ments teus me liurara, e de tot fals engany, e / del dimoni pare teu me salvara, e a tu e a tots / los teus deus eternalment damnara. Adria dix: / ¿Com te pot liurar lo teu Deu, que a ell no po/gue liurar de les mans dels iueus? Respos Sant / Anthiogo: Lo meu Deu de tot lo que vol ha po/der de fer, perque es sobre tots omnipotent: mes / quant vengue en aquest mon per la sua mort lo / univers mon volgue salvar, per ço que per la / sua mort fonch remuda la vida de tots. Adria / respos: yo vull veure si lo teu Deu te pot liu / rar. E de continent mana que sant Anthiogo fos / mes en una fort preso, e feu posar bons guar/dians, e mana que no li donassen a meniar ni / beure fins tant que lo dit Adria hagues pen/sat de quina mort lo faria morir. hi stant lo / benaventurat sant Anthiogo en la cruel preso/ faya continuament oracio a Deu ab bona e fi/delissima intencio, posant tot lo feu cor en les / divines paraules que dien: non in solo pane / vivit homo: en lo pa sol no viu lome, mes de / la paraula que es proceyda de la bocha de Deu / viu lome./
E passats alguns dies mana lo crudelissim / Adria que fos aparellada una gran caldera, e / feu la omplir de oli, e de pega, e de cera, e de / resina tot ensemps, e feu encendre dita caldera, / e com son ben enflamada de foch per mane/ra que la flama sobrepuiava la caldera, lo dit / Adria mana que sant Anthiogo fos presentat de//vant ell: e com fonch devant ell lo seu acostar / a la dita caldera flamaiant: e dix lo dit Adria a / sant Anthiogo: Guarda, Anthiogo, quin terrible torment e mort cruel te esta aparellada: prech te / per la salut dels Deus meus vehent la tua be/llesa molt gentil e de gran perfectio, que haias / misericordia de tu, perque molta dolor ne tinch / de la tua iuventut. Respos sant Anthiogo: o mes / qui, sobre tu matex plora e suspira, perque en tu / vendran dies en los quals les penes e flames de / foch que per mi has aparellat en aquest mon, a / tu fon aparellades en eternal damnacio, hon tos / temps ha foch, plors e dolors e stridors de dents / e tristicia sens fy mes: e los sants martyrs qui / per la fe de Christ son martirisats son en lo cel / ab goig e alegria sens fy. Adria respos: ¿Donchs tu e tos companyons meynspreadors dels nos/tros Deus sereu tostemps saluats, e nosaltres/ adoradors dels Deus e observadors de la ley eternalment ferem morts e damnats? Repos / sant Anthiogo: Ver te dius que tots aquells qui aman á Iesuchrist ab ell han de haver alegria / sempiterna e goig: e los adoradors de les ydo/les seran tostemps deputats ab los demonis, e / lurs morts no havran may fy. E perque mas dits dels deus has falsament parlat, no son deus, / ans son perfets dimonis qui habitan e entran / en les statues que adorau. Dix Adria: Dexa / aquex pensament e penet te del que has fet, e / nega lo Senyor que adoras, e als Deus nostres // comensa adorar. Respos sant Anthiogo no ho/saria may. Adria li dix: Yo te consell. Respos / sant Anthiogo: Fe prest lo que has de fer, per/que no es millor consell ni pensament que pen/sar en la fy, ço es en la fy de la mort del meu / Senyor Iesuchrist. Adria dix: Donchs vosaltres / chrestians axi malvadament moriu. Respos Sant / Anthiogo: Aquell que ab Iesuchrist viu no mor eternalment. Adria dix: Guarda, Anthiogo, no / perdas la flot de la tua uoventut. Respos Sant / Anthiogo: Morir ab Iesuchrist no es perdre la / ioventut, mes mudar la en millor. Adria dix: Pensa de la salut tua. Dix sant Anthiogo: La / salut mia e de cascu es esser ab Iesuchrist. Adria / li dix: Guarda, Anthiogo, creu e adora als Deus / meus, e seras amich meu, e ser te he capita e / maior de la mia gent, e posar te he en gran / honor. Respos sant Anthiogo: les promeses / tues son vanes, e les dignitats tues e honors son / no res, perque no han durada ni perpetualitat / perque son transitories: mes les honors de Iesuchrist e dignitats als seus fels son durables e / clarifiquen, per la qual cosa tu, tiran cruel, fes / ço que lo domini pare teu te ha manat, perque / yo servidor de Iesuchrist so, e so aparellat so / frir los teus torments per lahor del senyor meu / Iesuchrists per ço que pugar acquerir la palma / dels Sancts Martyrs: e sias cert que a laor del meu Senyor no cessare, mes tostemps loare e / glorificare lo seu sant nom.//
Per la qual causa lo dit Adria ab gran yra / mana als ministres seus que lo matessen dins la / caldera del oli bullet; e volent lo posar dins / dita caldera, lo cavaller de Iesuchrist dix als / dits ministres: No vos acosteu en aquesta gran / e terrible flama e fumosissima caldera perque tots vos cremaria/
Lavors lo glorios sant Anthiogo se feu la senyal de la / creu e entra dins la caldera ar/dent, la qual incomparablement cremava. E / langel de Deu devalla del cel e entra dins dita / caldera ab lo glorios Martir; axi com fue als / tres fadrins, ço es Sidrach, misach e Abdenago, / los quals lo Rey Nabucodonossor seu metre en / una fornal ardent, e langel de Deu seu separar / la flama en dues parts, e los tres fadrins anaven / en mig de la flama de la fornal alegres e frefchs / axi com lo ros que cau del cel, loant e glorifi/cant lo nom de Deu. E axi al glorios Sant An / thiogo no lo toqua lo foch ardent de dita cal/dera, ans se feu freda axi com lo ros que de/valla del cel. E stant en mig de dita flama lo / glorios Martir sens neguna pena, ab gran goig / e molta alegra obri la sua boca e comensa ab / gran veu a benehir e gloficar a Deu: / Tu est aquell qui has fet tot lo mon, e est alt, e innu/merables miracles has fet lo mon, exaudex a / mi servidor teu e vulles rebre les mies oracions / en lo teu beneplacit, perque yo te loe e te glor/ifich: Senyor meu Iesuchrist, pare de tots, yot // tem et honre, pare dels Martirs e consolacio de / tots aquells qui en tu creen: beneesch lo teu / sant nom eternalment. Ia per la virtut tua, / Senyor meu, lo foch ha perdut lo seu poder, e / la flama nom pot a mi noure; pero, Senyor, / guardam per la tua santa cara, la virtut del / teu sant tabernacle done a mi ferma constancia, / e per lo nom teu fes me vencer los torments / que aquests carnicers me donan, e convertex, / Senyor, la temporal tristicia en spiritual e terre/na leticia; fes me esser digne companyo dels / Martirs teus per ço que devant del conspecte / de la tua gracia ab cantichs e versos angelicals / pusca glorificar lo teu nom in secula seculorum. Amen./
E com lo glorios sant Anthiogo hac complida / la sua oracio santa, giras enues Adria e quasi / rient li dix: O belua humana e ca maligne, ¿per / que no has manat escalfar aquest bayn, que par / que hi haias fet posar aygua freda? Adria stant / en si matex maravellat vengue prop la caldera / e veure si era veritat ço que lo servidor de Deu / li deya . E dix sant Anthiogo: Met la tua ma / dins aquesta caldera e posa la sobre la mia, e / veuras si es calda. E di continent sant Anthio/go ompli les sues mans de pega ardent e posa la / sobre lo cap de Adria, la qual comensa a cre/mar de manera que dels cabeylls del cap no / lin romangueren, e comensa á cridar una gran / veu dient que per lo Deus seus gran e potent // es lo Deu dels chrestians. E dix sant Anthiogo: / Ver te dius que lo Deu dels chrestians es gran / e potent, e la veritat ne has vist, ¿per que donchs / no creus en ell, car ell es gran e misericordio/sissim e omnipotent, e tots aquells que creuran / en ell iames morran? E per ço que conegas tu / quels deus teus no han virtut de be, met te dins / aquesta caldera de pega ardent e veuras fit liu/raran. Adria, de la grandissima yra que tengue, / quasi sora de seyn comensa a dir al servidor de / Deu: Ho destruydor dels Deus nostres, tu es / caygut en pena de lesa magestat, yo te dare a les besties feres e crudelissimes que de continent te deuoren./
E de present feu congregar tot lo poble, e/ essent tot congregat feu portar lo leo, e posaren lo devant lo glorios Martir. E lo leo com / se veu defligat comensa terriblement a cridar e / estrenyer les dents, per manera que lo dit Adria / e tot lo poble hague gran por; e com se apro/pinqua al glorios sant Anthiogo comensa afa/legar, axi com fa lo cha a son senyor, e co/mensa a lepar los peus del glorios Martyr. / E vehent aço Adria, mana ab gran furor que / li fos lançat un onfo; e com lo onso se acosta al / glorios Martir, de present se colga a sos peus,/ los quals lepaua en senyal de humilitat./
E quant lo dit Adria veu aço non contenta de / aquexes besties feres e feu li lançar un leopart / que es crudelissima bestia; e com fonch folt sen // ana la dita bestia ab gran mansuetut, e compla/yes axi com acustuma un amich ab son amich,/ e lo fill ab lo pare. E lo glorios sant Anthiogo / mana an aquexes tres besties que tornassen en / lurs habitacions e que no fessen mal a nigu. E / abans ques partissen cascu besa los peus a Sant / Anthiogo, lo qual se gira feves lo emperador Adria e li dix:/
Ho enemich de Deu, tu est criatura racional, / ¿per que es axi obstinat lo teu enteniment e oc/cupat, e lo teu cor es tan endurat anxi com lo cor / de Farao? No veus les besties feres que no han / intellecte ni raho, e conexen e obehexen son / Senyor, e a la voluntat de Deu se son humilia/des e son stat mansuetes? Respos Adria: Tu, / Anthiogo, me has vençut per art diabolica. / sant Anthiogo dix: Yo no te vençut ab art dia/bolica, mes lo Senyor meu Iesuchrist del qual / yo so servidor te ha vençut. Dix li Adria: Tu / confias en lart magicha, perque est rebelle, pero / yo te he aparellat altres torments terribles que / te desmembraran si no sacrificas los meus Deus. / Respos sant Anthiogo: Quant de mes grans pe/nes y torments sera aflegit lo meu cos, tant fere / mes acepte al meu Senyor Iesuchrist, e mes / maior corona rebre en la sua santa gloria. Adira / dix: Donchs lo Senyor teu dona vida eternal? / Respos sant Anthiogo: Tant es potentissim que / dona gloria e vida eterna a qui creu en ell e en les sues obres: e a vos e a tots aquells que // no creuran en ell dara damnacio e flama de foch / que iames no se apagara, e penes incessants. / Respos Adria: Gra es la presumcio tua; ¿creus / esser mes savi e prudent que los princeps e fi/losophs e tota la gent que adoran e sacrifican / los deus? Respos sant Anthiogo: No per temporal prudencia no per sapiencia, mes per gra/cia del Senyor meu Iesuchrist a vera fe lo ven/gut, e los deus vostres se troban en estulticia e / malicia en aumentacio del dimoni: los sapien/tissims homens del mon qui han hagut filosofia/ e sapiencia han dat en aquest conexement e han conegut lo Criador, pero a Deu no han glori/ficat, ans en superbia sua cayguts dien que son / favis e son fets orats, perque han mudat la gloria de Deu en semblansa de corruptibles ho/mens, e de besties, e de auceylls; per la qual/cosa Deu los ha condemnats com a foylls e su/perbos e de poch enteniment, perque no cone/xian ço que lis convenia, crehent que de ells / matexos havian haguda la sciencia. Adria dix:/ Donchs tot lo mon viu en error, e tu sol creus / haver trobat los Deus. Respos sant Anthiogo: / Mal dit deus, perque a Deu has blastomat, per/que la fe chrestiana no adora tres deus, ans un / Deu que es en Trenitat, Pare, Fill e Sant Spe/rit. Adria dix: Nos pot fer en la manera que tu / dius, que adoras tres e es hun: neguna raho no / consent e no pot esser que tu adores un Deu: / com poden esser tres? e si son tres, com poden // esser hu? Respos sant Anthiogo: Bona demanda / has feta si tu te disponguesses de creure: mas / per ço que lo teu cor es endurat com la pedra, / per ço no est digne de saber ni de veure aquest / misteri; mes perque no reputes que so insuffi/cient de poder te respondre, te vull declarar per / similitut e vera raho: e com sabem prou sol/son tres coses, flama, resplendor e calor; ia per/ço no diem tres sols, mes un sol: e axi lo Pare / e lo Fill e lo Sant Spirit son tres persones, pero / hun ne adoram e crehem. Adria dix: Vull ser / que adores un Deu; si axi es, ¿per que tu e los / semblants a tu no viviu sempre? perque si aquells / que adoran un Deu viven sempre, molt mes / nosaltres que molts Deus adoram vivim eternal/ment. Respos sant Anthiogo: Lo teu parlar es / fals, perque no son deus aquells que vosaltres / adorau, mes son obres fetes per mans de ho/mens, de lenya, e de pedra, e de art magistral, / en les quals entran e habitan los dimonis, que / Deu havia creat per esser benaventurats en el / cel, e per la superbia lur, que volgueren esser / semblants a Deu, de present foren exellats e / foragitats del cel, los quals en aquest nom van / per layre volant inuifibles, e entran dins les / ymages que tu adoras, e donan responsio als / homens que volen saber de lur esdevenidor; e / aço fan perque no volrian que los homens / muntassen al cel don ells son exterrats, mes / volrian que cayguessen ab ells en linsern en//ternal damnaio. Adria dix: ¿Per que has/tantes paraules e variables? Dexa aquexes pera/ les gents supersticioses, e adora e sacrificha/als Deus: en altra manera per salut dels Deus / meus ab diverses penes e terribles te fare / tota la carn lacerar, tribular, e apres te fare / levar lo cap. Respos sant Anthiogo: La vida/ mia e la salut mia es lo Senyor meu Iesu/chcrist. Adria dix: ¿E pensas que los chrestians / teus te pugnan liurar dels meus torments? Res/pos tant Anthiogo: Crech fermament que de/les tues mans o de tot mal Iesuchrist me liurara./Adria dix: dexa la art magicha en la qual con/fias. Respos sant Anthiogo: Fe prest ço que has / de fer e no ho dexes, perque la mia gloria au/mentaras. Adria dix: Donchs si aquesta pena e / torment es a tu corona e gloria, ¿hon son los/chrestians semblants a tu?¿per que nols fas ve/nir a ser los esser companyons teus per ço que/haian ensemps la gloria? Respos sant Anthiogo:/Aquells dels quals tu demanas ia son passats e / montats en lo cel, e yo sere ab ells en lo glorios regne, demanant vindicta da lur sanch dient: / Senyor sant a ver, ¿quant venras e iudicaras la / sanch nostra de aquells qui habitant en la terra / han hagut divina responsio, esperan un poch de / temps fins a tant que sea complit lo nombre de / nostres frares? No penses que pochs cavallers / haia Iesuchrist, perque poble innumerable ha/bita alli, dels quals es scrit: Los sants per la fe // han vensut lo regne perpetual, han obrat iusti/cia e han adquirit la lur repromissio: vosaltres / per lo present poch fou appellats a cosa alguna,/ exceptat que fou appellats de posaruos en foch / eternal. E vehent Adria tanta costancia en Sant / Anthiogo, que ni per menaces, ni per torments, / ni per affalegaments nol podia vencer, molt se / yra, que les besties fues lo leo, e lonso, e lo leo/part mana fossen morts perque no havian pogut noure ni devorar lo servidor de Deu: e pensa/ perquina pena e torment lo pogues fer matar./
Estant lo glorios sant Anthiogo devant de / Adria, quasi rient comensa a dir al dit Adria:/ Los deus teus son grans e potents, yo los vull sacrificar e adorar perque no sian yrats contra / mi. E entenent aquestes coses Adria hac molta/ e infinida leticia crehent que ho fes. De present / feu lo dit Adria congergar tot lo poble en lo / temple de les ydoles; e congregat que fonch lo / dit poble, entra lo glorios sant Anthiogo e de/mana a Adria qual es lo primer e maior deu a / que ell faya honor e oferta. al qual respos/Adria: (* En la descuydada edició que copiam/manca ací la primera part, almenys, de la resposta del emperador)... al costat li esta la mare. Respos Sant/ Anthiogo: Donques los teus deus tenen mares?/ E com hac dit aço extes les mans al cel orant e / dix: Senyor meu Iesuchrist, lo profeta David // dix: Semblants son aquells qui fan les ymages / e qui crehen en elles: tu es Pare omnipotent e / eternal Deu, exaudex a mi servidor teu, e tre/mol aquest temple, e cayguen los deus de les / gents, que tots sian deffets e destroyts; per ma/nera que conegan que tu fol es Deu, lo qual / vius in secula seculorum./
Finida la oracio lo benaventurat Sant An/thiogo, fonch gran terretremol, e caygueren to/tes les statues e ydoles totes rompudes a menut/ e deffetes: la qual cosa vehent Adria e tot lo po/ble hagueren gran por de Deu e de aquell que / faya tants de miracles per pregareis del servidor / de Deu. Empero lo dit Adria mana que Sant / Anthiogo fos tres fora del temple, dolent se esser / vituperat del servidor de Deu, e mana que fos / prestament portat en una ylla appellada Sulci/tana, havent por que totes les ydoles e temples / ne fes caure./
Per lo qual manament un appellat Ciriacus, / cavaller, se leva e porta sant Anthiogo a la riba / de la mar, e entraren en una nau la qual anava / en les parts de Occident. E navegant hagueren / gran fortuna per molts dies, e vengueren a la / ylla de Sardinia, e vengueren a la ylla deserta / de Sols prop de Serdenya, en la qual ylla posa/ren a sant Anthiogo. E de present lo dit Ciria/cus feu son cami./
E vehent lo glorios sant Anthiogo la bona / ylla per estar ell en lo seruey de Deu, molt // fonch alegre ab Iesuchrist, e comensa a cercar / per la ylla lloch hon pugues star a servir Deu / sens impediment del mon: e troba en la dita / ylla prop de la marina una speluncha molt bella / feta per Deiu, en la qual speluncha tot lo dia / stava en oracio y en cantichs spirituals, fahent / infinides gracies e laors a Deu omnipotent que / a tan bell loch lo havia conduit e portat a ser/vey de la sua santa religio, per gran part que / spera haver en la santa gloria; no com los Sants / Martirs, mes com los Sants Consessors e Ermi/tans, o com Elias o Sant Iohan Batista, o sant / Pau primer hermita que stech LXXXX ayns en lo / hermitatge; e lo glorios sant Anthiogo desijant / esser semblant an aquells comensa de ser deiunis / e vigilies, e coresmes, e oracions sens ninguna / intermissio, servit a Deu devotament; e totes / aquelles persones que a ell venian ab santissimes / paraules a Christ les convertia: no tan sola/ment les donava salut a la anima, mes sanitat als cossos que estavan en enfermetat; havent / tots proposit de foragitar les ydoles e deus seus / abandonar del tot, e enamorats de la doctrina / de sant Anthiogo, que lis fahia de Iesuchrist, / iames dell nos partian, e tots dies lo oyen, e / los illuminava lurs cors del amor de nostre Senyor Deu Iesuchrist./
Mes perque los malvats homens fegons ses / costumes sempre han volgut destorbar lo be e / elegir lo mal, havent continuament per ene//mich a Deu e al sos benfactos; per aiguns de / aquexos tals homens malvats fonch dat a en/tendre als Princeps cruels e senyors que en / aquells temps foren en la ylla de Sardenya en / una ciutat appellada Calaritana, com en aquesta / ylla havia un chrestia appellat Anthiogo lo qual / habitava en una espelunca e ab art diabolica se / faia venir tot lo poble que habitava en aquella / ylla, e la creencia dels deus faia abandonar e / meunsprear per la fe de Iesuchrist. La qual cosa / entenent los Princeps e Pontifichs del temple / dels pagans que era vengut lo enemich de sos / deus e amador de Iesuchrist, lo qual era mort / fots la potencia de Pilat, foren fortment yrats / contra sant Anthiogo: e fet que hagueren con/sell sobre aquestes coses trameteren alguns ho/mens armats en aquex loch en lo qual habitava sant Anthiogo, perque lo portassen devant dells./ E vehent la dita gent armada que en la ylla de Solls trobaren lo servidor de Deu dins la espe/lunca orant e dient: Deus in adiutorium meum / intende: Senyor, vine e aiuda; entrat la dita / gent dins la dita spelunca digueren li: Anthio/go, los Princeps dels Emperadors e Pontifichs / dels temples conexent que tuest chrestia, nos han trames quet portem devant dells. e lo ben/aventurat sant Anthiogo lis respos: yo vos / prech que abans me dexeu ser oracio al Deu / meu. Los quals lin feren gracia, e fen entra ab / grandissimes lagrimes e ora dient://
O Deu, qui est abans de totes coses, e lo / primer home del lim de la terra formares, qui / est Pare de aquells que en tu han esperança, e / tu que fuist abans de tot lo mon, totes les len/gues has formades, e tots te adoran ab fos / genoylls en terra, en lo cel, e en la terra, e / en linfern, exaudex la oracio del servidor teu;/ exaudex me piadosament, axi com exaudist e / rebist a mon germa Plantano en pau, y lon me/teres en nombre dels teus Martirs, per la bona / confessio e testimoni del teu nom del Realme/celestial: axi vulles rebre lo meu spirit en pau./
Senyor Deu, pare piados, per la tua mise/ricordia aquesta gracia te deman, prech te, / Senyor, que cascuna persona que vendra ado/rar en lo temple teu sant que se ha edificar en / aquest loch, e en tots lochs, a honor del teu sant / nom, tu, Senyor, vulles exaudir les pregaries / lurs en los teus sants cels, e liura los de qualse/vulla tribulacio:/
Liura, Senyor, lo poble teu de la gent pa/gana e de tots lurs enemichs, e conuertex, / Senyor, la força lur, la potencia e virtut en / confusio lur, e cauga abax la potencia que / tenen:/
Exaudex, Senyor, lo poble teu segons la / multitut de la misericordia tua; liura los de / mortaldat e de fam ab lo poble teu, de vicis / e peccats, e defen los e conserva los de lurs / enemichs visibles e invisibles; socorre als teus // servidors e guardals de tot peril, infirmitat e / necessitat de lurs animes e de les coses lurs:/
Suplich te, Senyor meu Iesuchrist, que los / Bisbes, capellans o clergues, o verament los / qui seran en lo teu servey, te vulles dignar de / darlos pau, vida e sanitat e leticia sempiterna./
Encara, Senyor, vulles donar a los Reys e/ Princeps que crehen e creuran en lo teu sant / nom sapientia e consell, fortalea, e pau e salut, / que pusquen iustament iudicar, governar, regir / e defendre lo temple, que tots pusquen loar e / glorificar lo teu sant nom. Tu est Senyor meu e / de totes les coses, e algu abans de tu nos troba, / ni encara apres, lo qual vius e regnas ab Deu / lo Pare e lo Fill e lo Sant Spirit per tots temps / del nom. Amen./
E com lo glorios sant Anthiogo hague finida / la oracio sua, vench una veu del cel dient: An/thiogo, bona cosa has cerquat e demanat: lo/ socorriment del mon ia es finit: la fe has ob/servat; donques, bon servidor e fel, vine, en/tra, erb del teu Senyor la corona que te es apa/rellada en lo Regne del cel: la oracio tua he / hoit: qualsevulla persona que soplicara e de/manara lo teu nom hon sera edificat, per infir/mitat o verament per altra necessitat, sera liu/rat, e li aiudare e defendere tots dies de la sua / vida si en la mia se stara. E vench li un altra/ veu del cel dient li: Anthiogo, obertes te son / les portes del paradis, vet aci tots los angels qui // ab gran goig e alegria te esperan; vine e reb / la corona que lo Pare celestial te ha aparellat pera tots temps./
E com lo glorios sant Anthiogo hac entes/ aquest dit, hague infinida alegria, e ab gran goig faent gracies a Deu passa de aquesta vida / present a rende la anima a Deu./
Les gents qui eran vengudes per sant Anthio/go, hoint la veu que a sant Anthiogo son feta, / entraren dins la espelunça, e vehent lo mort / greument se maravellaren dient: Verament / gran e potent es lo deu dels chrestians: e cre/gueren en Iesuchrist, e feren se bateiar totes al / nom de Christ./
Mori lo benaventurat Anthiogo a XIII. dies del mes de Deembre, imperant lo impissim / Adria Emperador, regnant lo verissim Senyor / Iesuchrist qui viu e regna in secula seculo/rum. Amen.
-
Trascritto da
-
Alvaro Casillas
-
Formato
-
.pdf
-
Dimensioni del file
-
6,30 MB
-
Creatore
-
Alvaro Casillas
-
Data di creazione
-
28/06/2023
